Com és universalment sabut, qualsevol solució de sucres pot ser atacada per microorganismes i, amb certa cura, dur a una beguda lleugerament alcohòlica: la cervesa.
L'home va fer aquest feliç descobriment sempre que va conrear grans, si bé no totes les cerveses s'obtenen de grans.
Existeixen evidències arqueològiques que la fabricació de cervesa era ja un art formal fa 6 000 anys en la vall del Nil. Segons la llegenda, Osiris, el déu egipci de l'agricultura, va ensenyar als homes a fabricar cervesa.
Els pobles d'Orient, sense necessitat d'aquesta intervenció, van aprendre a fabricar-la a partir de l'arròs.
El Nou Món no podia romandre aliè a aquest frenesí cervecero; en 1502 Colón va ser complimentat amb "una espècie de vi fet de blat de moro, semblat a la cervesa anglesa". Pràcticament qualsevol material que contingui midó pot fer-se fermentar amb llevat.
Els orígens i la química de la fabricació de la cervesa estan molt relacionats amb la fabricació del pa. La universalitat de la cervesa es nota en la seva difusió i varietat.
N'hi ha d'obtingudes de diferents fonts: el bousa africà del mill; el khadi africà de mel i bayas, el kviass rus del sègol; el samshu xinès, el suk coreà i el sake japonès de l'arròs i el pulque mexicà del maguey.
La cervesa —obtinguda de malta d'ordi i assaonada amb les essències amargues de la flor femenina del llúpol— ha estat una beguda popular des de l'antiguitat en el nord d'Europa.
En els monestirs medievals empraven els símbols XX i XXX per a certificar la qualitat de la cervesa, la qual va ser un dels primers satisfactores a ser industrialitzat (i gravat amb impostos).
En el segle XVII ja eren famosos els centres cerveceros de Oxford, Burton-on-Trent i Munich. Amb el temps va augmentar la producció de cervesa i el seu consum com aliment i font de frescor i solaç. Si bé la fabricació de cervesa sempre ha estat apreciada des del punt de vista estètic, la comprensió de tot el que aquest art realment implica és relativament recent.
segueix ->
[@more@]
Aquest descobriment va donar fonament a l'estudi científic de la fabricació de cervesa i va originar la bioquímicca i la microbiología.
Aquesta última ha estat útil per a determinar quins microorganismes són propicis a la biotecnologia de la cervesa i en quines condicions es poden reproduir.
L'ordi va ser un dels cereals més importants en les antigues civilitzacions encara que posteriorment la va desplaçar el blat en el horneado del pa.
La llavor de l'ordi té una gran massa de teixit que constitueïx les reserves alimentoses per a la germinació de l'embrió.
Aquestes reserves són, principalment, polisacàrids, és a dir, molècules fetes d'unitats de sucres com glucosa i maltosa.
[@more@]
