Abans de començar cal que escalfem el forn a uns 160 graus durant un quart d'hora. Mentre, en una safata i posarem un generós raig d'oli d'oliva verge  i hi posarem les patatones tallades a rondanxes per tal que cobreixin tota la base de la safata, a sobre hi posarem tambe una bona base de ceba ben fina i tallada a cercles. Hi afegirem també una mica de sal i pebre …

[@more@]Posem sobre aqueta base les espatlletes de cabrit i en els llocs que no hi hagi cabrit i posem rodanxes de tomàquet fins a cobrir tota la base de patates i ceba. Pelem els alls i els hi donem un cop de cullera per aixafar-los i els posem per sobre del cabrit i els tomàquets. Salpebrem un altre cop i l’hi afegim un vas de vi blanc. Ho fiquem al forn, a mitja altura, ½ hora a 180graus, passat aquest temps li donem la volta i l’hi tornem a deixar ½ hora més. Ho fem així, donant voltes, fins que estigui ben torradet, entre 80 i 90 minuts depenent del forn.
Si teniu dubtes de si la carn esta feta o no, traieu la safata del forn i talleu el cabrit per veure si la carn és feta o no.

Tweet

Ingredients per a 10 persones: 
12 litres d'aigua, tres quarts de gallina (sense pell ni greix), un parell de peus de porc oberts per la meitat i tambe un tros d'orella, de morro i de cua. 6 ossos d'espinada de porc i un parell d' ossos de pernil, mig kilo de botifarra negre, quatre pilotes de carn picada de porc i vedella, mitja col d'olla, 5 pastanagues, 5 patates, mig kilo de galets grossos (com més grossos millor), 100 grams de pinyons, un nap, i un parell de branquillons d'api.

[@more@]

Rentar be totes les carns i sumegir-les en una olla gran amb l'aigua (6-8 litres). Tant bon punt arrenqui el bull, treure l'escuma que s'haurà format i afegir els cigrons prèviament remullats. Quan l'olla porti aproximadament una hora i mitja bullint, afegir-hi totes les verdures, les patates netes i tallades, així com la pilota i la botifarra.Quan tot sigui cuit, cal separar en una safata, per un costat les carns a part les verdures i les patates.Portar el caldo de nou a ebullició i afegir els galets de Nadal. Abans que finalitzi la cocció de la pasta, afegir els pinyons.La sal, és convenient afegir-la quasi al final, per tal que el caldo no quedi massa fort.Després del primer plat de caldo amb galets de Nadal, es presenta a taula la safata amb tots els ingredients de la preparació del caldo i es serveix a cada començal una petita porció de cada aliment.

Tweet

Ingredients per a 10 persones: 
12 litres d'aigua, tres quarts de gallina (sense pell ni greix), un parell de peus de porc oberts per la meitat i tambe un tros d'orella, de morro i de cua. 6 ossos d'espinada de porc i un parell d' ossos de pernil, mig kilo de botifarra negre, quatre pilotes de carn picada de porc i vedella, mitja col d'olla, 5 pastanagues, 5 patates, mig kilo de galets grossos (com més grossos millor), 100 grams de pinyons, un nap, i un parell de branquillons d'api.

[@more@]

Rentar be totes les carns i sumegir-les en una olla gran amb l'aigua (6-8 litres). Tant bon punt arrenqui el bull, treure l'escuma que s'haurà format i afegir els cigrons prèviament remullats. Quan l'olla porti aproximadament una hora i mitja bullint, afegir-hi totes les verdures, les patates netes i tallades, així com la pilota i la botifarra.Quan tot sigui cuit, cal separar en una safata, per un costat les carns a part les verdures i les patates.Portar el caldo de nou a ebullició i afegir els galets de Nadal. Abans que finalitzi la cocció de la pasta, afegir els pinyons.La sal, és convenient afegir-la quasi al final, per tal que el caldo no quedi massa fort.Després del primer plat de caldo amb galets de Nadal, es presenta a taula la safata amb tots els ingredients de la preparació del caldo i es serveix a cada començal una petita porció de cada aliment.

Tweet

Bulliu les patates amb la pela, xafeu-les amb una forquilla i deixeu-les refredar. Barrejeu-les amb les ametlles mòltes, afegiu-hi el sucre en petites quantitats i treballeu-ho amb l'espàtula de fusta, raspeu la pela de la llimona i afegiu-la-hi; treballeu la massa lleugerament amb les mans.
Dividiu la massa en parts, segons les classes de panellets que vulgueu fer Pinyons: .
Formeu boletes, passeu-les per la fècula, la clara d'ou batuda i pels pinyons, pinteu la superfície amb rovell d'ou, amb un pinzell. Ametlla: 5. Formeu tires i després mitges llunes, passeu-les per la fècula í per la clara d'ou, cobriu-les amb les ametlles picades i pinteu-les amb ou. Coco:
Mescleu la massa amb la meitat del coco, formeu piràmides, paseu-les pel coco ratllat i pinteu només la punta amb l'ou. Xocolata:
Mescleu la pasta amb 25 grams de cacau en pols, formeu boletes i passeu-les per la clàra i pel sucre.
Unteu les plaques del forn amb margarina i poseu-hi els panellets.
Prèviament, escalfeu el forn a 220 C; introduïu-hi les safates i deixeu-ho coure de 10 a 12 minuts. Serviu-los amb safata amb blonda, una vegada siguin freds.[@more@]

Tweet

Piquem, ben petits, quatre-cents grams de rovellons i rossinyols i, mentre es fregeixen les patates i els moniatos, els saltem en una altra paella perquè perdin l'aigua. A continuació batem cinc ous. Separem l'oli de fregir les patates i els moniatos amb un colador sobre un altre recipient.
Barregem els bolets, les patates i els moniatos a la paella on farem la truita, i hi posem un bocí d'espècies orientals o bé comí en pols.
Coem la truita tenint cura de donar-li la volta a mitja cocció Ia gaudir-ne!!!!
[@more@]

Tweet

Escalfar l'oli en un wok amb la ceba vermella i l'all. Afegir-hi el suc de tamarindo vinagre, sucre, salsa de peix i pàprika o l'extracte de tomàquet.

Incorporar els fideus d'arròs i els camarons secs. Quan els fideus estiguin tendres, s'hi ha d'afegir el tofu i el ràvec.

Remoure ràpidament per mantenir els fideus ben separats. Afegir una cullarada gran d'oli i l'ou batut, per ultim, col·locar els brots de soja, el "cebollino"  el ciboulet i el maní picat.

Per a la presentació s'hi pot afegir una mica de suc de llimona i cilantre fresc picat.

[@more@]

Tweet

Si bé al pensar en les pastes un sol pensar a Itàlia: spaghetti, lasagna, ravioli, tortellini, vermicelli, farfalloni, dita lisci, fusilli, ricciolini, lancette, macarroni, capelli d'angeli, etc., hem de reconèixer que són un invent xinès.

Marco Polo, al regressar dels seus viatges, va dur A Itàlia la pasta i algunes de les seves receptes. Com podem imaginar-nos, un dels principals problemes d'aquest temps, i de sempre, era l'emmagatzematge dels aliments.

L'anterior explica part de l'èxit de la pasta: si es conservava seca, podia mantenir-se durant mesos sense perdre qualitat ni bon aspecte.

L'acceptació italiana per la pasta la mostra Boccaccio qui, amb la seva fina sensibilitat de poeta, ja havia descrit en el Decamerón, en 1353, el següent:

En una regió anomenada Bengodi acompanyen el vi amb salses… serveixen una muntanya de formatge parmesano rallado, els homes treballen tot el dia per a fer spaghetti i ravioli; els couen en salsa de pollastre i els enrotllen, qui més arravassa més menja…

El component clau de les pastes és el gluten, el qual impedeix que es dissolgui la pasta al posar-la en aigua calenta, doncs evita que es bati. La pasta és un aliment amb base de midó fet de semolina producte granular obtingut del endosperma d'un blat anomenat durum que conté gran proporció de gluten.

segueix-> 

[@more@]

Es modela en cintes, tubs, fils, i moltes altres formes a fi d'assolir propietats com la retenció de calor; l'absorció d'aigua, de salses, etcètera.

En el procés comercial la semolina es barreja amb aigua tèbia, es pasta i extrueix a través de plaques perforades per a donar la forma desitjada. Posteriorment la massa passa a un modelat i assecat especial que li dóna la forma final. Les pastes poden ser acolorides amb rovell d'ou, sucs d'espinac, betabel, etc., a fi de fer-les més atractives al comensal.

L'assecat és l'etapa mes crítica en la producció de pastes. La finalitat de l'assecat és que la pasta endureixi prou per a mantenir la seva forma i pugui emmagatzemar-se sense deterioració. Els resultats d'una velocitat d'assecat inadequada són la formació d'esquerdes (assecat ràpid); o de floridura, pegat de la pasta i deformació (assecat lent). Les pastes seques poden mantenir-se en bon estat de tres a sis mesos.

Tweet

La margarina és una substància grassa de consistència tova obtinguda artificialment a partir del sèu fresc de bou per refrigeració lenta, procediment inventat en 1870 per Hipòlit Mège-Mouriez.

En ocasions se li afegixen olis com el de sèsam, per a ablanir-la, a més de llet, sals, emulsificants, saborizants i colorants.

Mège-Mouriez va fer un estudi extens sobre contingut de greix de la llet i va concloure que podria obtenir mantega artificial barrejant greix amb llet, aigua i altres substàncies.

Va mantenir sèu de bou en aigua a 45°C durant diverses hores amb pepsina obtinguda de l'estómac d'un porc o una vaca; al final de la digestió se separava el greix del teixit en forma de nata.

Es refredava i premsava per a separar la porció tova la qual, al seu torn, es barrejava amb una petita quantitat de sal i una mica de caseína.

El material obtingut es refredava i arribava a tenir la consistència de la mantega. Aquest difícil procediment partia de diverses idees errònies, una d'elles era la digestió peptídica, que poc després va ser abandonada.

Amb tot, l'experiència de Mège va servir de base per al procediment més senzill generalitzat a fins del segle passat: agitació del greix fos amb llet i sal, solidificació amb aigua freda i pastat mecànic fins a assolir la consistència plàstica.

En els primers anys d'aquest segle es va començar a emprar el rovell d'ou com emulsificant la qual va ser reemplaçada per la lecitina vegetal.

Abans de 1910 s'usaven molt el sèu de bou i el sagí de porc però no van trigar a ser substituïts per greixos vegetals com coco, palmell, cacahuate i olis de girasol, soya, blat de moro, etc. No obstant això els greixos vegetals són, en general, més suaus que els animals pel que requereixen un enduriment assolit per la hidrogenación

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Les Salsitxes constituïxen una de les formes més antigues de carn processada. No es coneix ni el lloc ni l'època que es van desenvolupar però ja Homer en l'Odissea fa esment a la salsitxa com un dels aliments favorits dels grecs.

Els romans les acostumaven a menajr en els seus bacanals, saturnals, festins, convits, banquets i altres reunions més modestes i mesurades.

Epicur, com bon epicureísta, coneixia diversos tipus de salsitxa: amb porc i especies, curades amb vi, fumades, amb ametlles, etcètera.

Durant l'Edat Mitjana van adquirir fama les Salsitxes de Frankfurt, Bolonya, Gothenburg, etc., que conserven encara els noms dels seus llocs d'origen.

I, als Estats Units, les Salsitxes formen part de la cultura nacional en la seva forma de hot dog. La carn mòlta necessària per a la fabricació de les Salsitxes es barreja amb sal, especies, sals de curar, greixos i gel per assolir una emulsió.

Aquesta conté partícules fines de greix recobertes amb proteïnes dissoltes de la carn. A l'escalfar-la durant el fumat, la proteïna coagula i atrapa les partícules de greix.

Algunes Salsitxes es mantenen en refrigeració durant llarg temps per assolir una fermentació semblant a la del formatge o la cervesa.

Les composicions de les Salsitxes varien notablement; poden emprar-se: cap de bestiar, porc, carner, peix, tortuga, cabra, balena, ruc, camell, etc., i barreges de llet, cereal, patates i farina de soja. El chorizo és, en principi, una salsitxa amb components poc usats en les convencionals: all, orenga, pimentó, etcètera. Encara que en el passat es van usar exclusivament budells d'animals per a embolicar les Salsitxes, actualment predominen els materials celulòsics i de col·làgen. Generalment aquests embolcalls estan tractades químicament amb la finalitat de protegir el farciment de carn.

[@more@]

Tweet